Back رأسمالية الدولة Arabic Държавен капитализъм Bulgarian Státní kapitalismus Czech Staatskapitalismus German Κρατικός καπιταλισμός Greek State capitalism English Ŝtata kapitalismo Esperanto Capitalismo de Estado Spanish Riigikapitalism Estonian سرمایهداری دولتی Persian
El terme capitalisme d'estat és multívoc i la seua utilització ha variat històricament. Depenent del concepte de capitalisme al qual s'adscriga, i del sentit amb què aquest s'utilitze, siga sustantivitzat o adjectivat a l'Estat com terme principal, variarà la definició resultant i la seua possible utilització, així com la intencionalitat ideològica i retòrica d'aquesta. Aquests són els múltiples significats amb què el terme ha estat associat i utilitzat:
- Economia capitalista en la qual l'activitat econòmica de les empreses privades és regulada per l'Estat.
- Economia socialista-estatal les empreses públiques de la qual són administrades amb criteris capitalistes.
- Sistema socioeconòmic col·lectivista en el qual la burocràcia s'apropia del capital que administra.
- L'economia d'una nació administrada com una única societat anònima, podent ser ama de la major part dels béns i la riquesa de la nació.
El concepte de "capitalisme d'Estat" s'ha utilitzat generalment en aquesta tercera accepció com analogia a alguna característica de la definició de capitalisme liberal, com sistema en el qual el sector dels posseïdors de béns de capital que aprofiten el major valor vital del recurs, és intervingut pel poder polític amb la finalitat d'apropiar-se del rol de "capitalista" en major o menor mesura, o d'afavorir a determinat sector econòmic evadint o suprimint en algun nivell la lliure competència i la lliure empresa.
Aquesta definició negativa del "capitalisme" xoca amb aquella positiva que considera al capital com dependent del treball i la funció productiva del qual està orientada de forma cooperativa als interessos del consum privat dels assalariats. Dins d'aquest últim enfocament les empreses estatals no depenen de fomentar la utilitat del capital mitjançant l'intercanvi voluntari de recursos externs, ja que s'apropiarien coactivament dels mateixos juntament amb el treball, i per tant perdrien així el caràcter de capitalistes.
L'adopció o rebuig d'aquesta utilització del terme deriva de la consideració que es tinga del caràcter lliure del mercat, o bé de l'opinió sobre l'existència d'un mercat real en un règim de propietat propi del capitalisme.